6 de nov. 2017

Unes paraules III...



Dinàmica de la rialla, risoteràpia

“La rialla és la distància més curta entre dues persones” (Víctor Borge)

Ja fa més d’un segle el 1899 amb la publicació de Le rire, el filòsof Henri Bergson va començar-se a ocupar del riure. A partir d’aquí i fins als nostres dies hi ha hagut diferents estudiosos sobre la rialla: als anys 60 fou William F. Fry que ho féu sobre els efectes a l’organisme, tant físics com psíquics, al final dels anys 70 amb l’experiència de Norman Cousins que ell mateix descriu a Anatomía de una enfermedad o la voluntad de vivir es començaren a valorar cada dia més les seves virtuts i amb les grans aportacions de Doherty Hunter Adams, conegut com a Patch Adams, etc. es popularitzà i estengué aquesta tècnica. Més cap aquí tenim la sort de comptar amb els nostres estimats Pallapupas i els nostres també molt estimats Pallassos sense fronteres, uns ens ajuden a viure millor quan ens toca de prop el dolor físic i els altres el més emocional i van on hi ha guerres, desplaçaments, etc.

La rialla és universal i necessària per al nostre desenvolupament. Ens ajuda a viure, a agafar distància i a alliberar-nos d'alguns moments difícils, però sobretot permet expressar-se des del cor i compartir en grup una experiència única, trenca barreres, acosta les persones i cohesiona els grups.

Molt anterior a l’adquisició del llenguatge, un infant sa ja somriu a la mare a les 72 hores de vida. Segons un estudi d’Antonio Lafuente fet l’any 2006, mentre que l’any 1939 rèiem una mitjana de mitja hora diària, ara només ho fem un minut. Els dilluns és el dia que menys riem, no comencem a fer-ho fins a les 11h i 4 minuts. Amb el temps i amb l’edat anem perdent rialles. Un nen riu 300 vegades al dia i un adult només entre 15 i 20.

Segons Robert Provine, professor de psicologia i de neurociència, estudiós de la rialla, riure és una activitat natural social, que sempre té lloc quan estem en contacte amb altra gent. A més, diu, no és un fenomen aïllat, ja que està íntegrament relacionada amb la parla, el llenguatge o la consciència, per això és una activitat tan vital.
La rialla és una activitat social, grupal. Permet que oblidem uns instants el pensament i la realitat. És impossible riure i pensar alhora, quan riem no podem pensar i quan pensem no podem riure. Hem d'escollir: pensar o riure
La dinàmica de la rialla és una tècnica que treballa sobre la rialla des de tres vessants: com un conjunt d’estratègies encaminades a portar a la persona a un estat desinhibit perquè li sigui ben fàcil connectar amb la rialla, també ensenya tècniques per entrenar-la i estratègies per a connectar-hi quan la persona més ho necessita.

La risoteràpia treballa amb el joc com a generador de realitats noves perquè motiva, permet que els jugadors s’expressin lliurement des del cor, sense barreres ni bloquejos emocionals, a partir del qual és molt més fàcil connectar amb la rialla i gaudir dels seus molts beneficis.

1. Efectes físics:

Potencia el sistema immunològic, ja que rient se secreta immunoglobina A, enforteix el cor, redueix la pressió arterial, augmenta el reg sanguini, tonifica els músculs, augmenta la capacitat pulmonar, ja que l’aire circula a 100 km l’hora, elimina toxines, redueix el colesterol, alleuja el dolor, l’insomni, prevé problemes cardiovasculars i respiratoris, gràcies a les 80-120 contraccions per minut del diafragma etc.

2. Efectes emocionals

Quan riem alliberem endorfines, les responsables de la sensació de benestar, oxitocina, dopamina, que millora l’estat d’ànim i l’agilitat mental i serotonina, potent antidepressiu. Riure també redueix els nivells de cortisol i d’adrenalina en les persones que pateixen molt estrès. Riure fomenta l’autoestima, l’autoconfiança, la satisfacció, el benestar personal i millora les relacions amb els altres. Obre els nostres sentits, ajuda a expressar emocions i reforça els vincles afectius i la comunicació entre les persones.

La rialla és molt poderosa, transforma.
Com més rius més ganes tens de riure. La rialla s’encomana
Doncs som-hi, perquè com deia el nostre estimat Charles Chaplin: "Un dia sense riure és un dia perdut"

Recuperem les rialles perdudes.

No deixis per a demà les rialles d'avui HO HO HO.


Imatge 3

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada