Unes paraules... Experiència Namasté L’altre dia et vaig escoltar a l’ofici de viure. Em va agradar moltíssim la teva intervenció. La programació mental és bàsica i pensar en entrenadors i entrenaments també. Això de persones tòxiques a mi tampoc m’agrada. El cas és que escoltar-te m’ha recordat que et volia explicar una cosa que em va passar fa un parell de mesos: El meu cap em va apartar de forma inesperada d’un dels projectes més importants que estava fent. Quan li vaig preguntar que havia fet o que no havia fet perquè ell prengués aquesta decisió, em va dir que hi havia raons de pes que no li permetien confiar en mi per aquell projecte, però no m’ho va voler explicar. En aquell moment no vaig controlar la meva reacció i vaig actuar en calent... malament... però ja se sap: som sers meravellosos i plens de potencialitats que hem vingut a aquest món per aprendre. Total, que li vaig dir coses que amb una mica de calma hagués pogut expressar millor... Un cop a casa vaig renegar, el vaig odiar, em vaig jurar que l’endemà començaria a buscar feina, etc. Malgrat el meu disgust, l’endemà vaig ser capaç de seguir donant el millor de mi a la feina, tot i que el que em demanava el cos era boicotejar-ho tot.... Després de tres dies intensos d’ira i pensaments negatius (que òbviament no m’ajudaven en res), abans d’anar a dormir vaig recuperar la programació mental que darrerament havia abandonat: 1. Sóc un ser meravellós ple de potencialitats i em respecto. I vaig afegir: el meu cap és un ser meravellós i ple de potencialitats i jo el respecto. No el jutjo. 2. Què he fet o no he fet perquè m’hagi passat el que m’ha passat??. I francament, alguna cosa vaig trobar! 3. Vaig decidir utilitzar la tècnica Namasté. I vaig estar tres dies enviant-li llum blanca. Quan van passar uns quatre dies de l’incident em va cridar al seu despatx per anunciar-me que em reincorporava al projecte. Ni disculpes, ni recuperació de la confiança, simplement necessitava que li fes una cosa que ell no podia fer. Però el meu Ego (tremendament afectat) ho va encaixar bé! Al cap de pocs dies, em va explicar el perquè de la seva manca de confiança, jo vaig intentar fer-li veure que no tenia motius. Ho vaig aconseguir? No ho sé! En qualsevol cas, ja no pateixo pel que pensa o no pensa de mi i en canvi gaudeixo de com finalment vaig gestionar aquest problema i de l’aprenentatge que n’he fet! Namasté! Una alumna dels cursos a Àgape