UNA PREGUNTA DEL DEIXEBLE AL MESTRE

-  Mestre de debò es pot viure sense patir?

 i el mestre li respon:

- Es pot viure sense patir, i ser feliç sempre, després que hagis complert amb una sola condició.

i el deixeble li pregunta: 

-  de quina condició es tracta?

- La condició és que hagis patit prou per comprendre que el patiment no es necessita.

Realment és massa senzill,  la idea  és que si jo acceptés totalment aquelles persones, coses i situacions davant de les quals pateixo, el meu patiment desapareixeria totalment. 

Però la nostra ment es resisteix a ACCEPTAR, ja que sovint interpreta el fet d’acceptar com a RESIGNACIÓ. I no té res a veure. 

L’Acceptació sorgeix de la comprensió, d’entendre el per què de les coses i situacions que passen a la vida, d’entendre i comprendre que tot passa per alguna raó que sovint no entenem, degut a les nostres limitacions mentals. 

El repte del camí de desenvolupament personal és anar creixent amb informació de saviesa de vida, cosa que ens anirà portant poc a poc a anar alliberant-nos del patiment. I la saviesa ens ajudarà també a fer l’ACCIÓ adequada en cada moment, però sense patir.

Preguntes per reflexionar:

 

      Quina diferència hi ha entre resignació i acceptació?

     Com puc saber si estic davant d’un fet de la vida resignat o en estat d’acceptació?

Assumpció Salat i Bertran. 

Esperem els vostres comentaris....