1 de març 2014


Hay personas que tienen pareja pero se sienten tan solas y vacías como si no la tuvieran. Hay otras que por no esperar deciden caminar al lado de alguien equivocado y en su egoísmo, no permiten que ese alguien se aleje aún sabiendo que no le hace feliz. Hay personas que sostienen matrimonios o noviazgos ya destruidos, por el simple hecho de pensar que estar solos es difícil e inaceptable. Hay personas que deciden ocupar un segundo lugar tratando de llegar al primero, pero ese viaje es duro, incómodo y nos llena de dolor y abandono.


Pero hay otras personas que están solas y viven y brillan y se entregan a la vida de la mejor manera. Personas que no se apagan, al contrario, cada día se encienden más y más. Personas que aprenden a disfrutar de la soledad porque las ayuda a acercarse a si mismas, a crecer y a fortalecer su interior. Esas personas son las que un día sin saber el momento exacto ni el por qué se encuentran al lado del que las ama con verdadero amor y se enamoran de una forma maravillosa".

Teresa de calcuta

Vine a probar una sessió de coaching gratuïta

EL COACHING és procés modern d'acompanyament al canvi

Vine a provar el coaching, la primera entrevista és gratuïta. El COACHING és un procés modern d’acompanyament al canvi. Com és una sessió de Coaching? La persona professional del coaching (coach) acompanya el client (coachee) a que recuperi i aflori tot el seu potencial, la reforça en allò amb el que la persona vibra i desafia les pròpies limitacions que li impedeixen aconseguir canviar. En una sessió de coaching, el coach utilitza les preguntes, visualitzacions, exercicis de PNL, i d’altres tècniques per tal que la persona prengui consciència de quin és el seu estat actual i quins passos i recursos necessita per tal d’arribar a l’estat desitjat. El coaching fa aflorar en tot moment la persona sana, amb tots els seus recursos, i, per tant consisteix en fer despertar aquells estats interns, aquelles habilitats adormides, aquelles capacitats de les quals la persona ja disposa i ha oblidat. A vegades, les pors, les creences limitadores pròpies o de rebudes de l’entorn, la comoditat, la rutina, el “què diran” etc, han fet que la persona deixi de creure en aquella vida que vol, aquell estat de vitalitat, d’alegria, de confiança, de seguretat, que segur coneix però ha desistit, ha deixat de “voler” retrobar. Tornar a un estat de salut, d’entusiasme, de felicitat, d’autoestima és possible i està a les teves mans. Per tant, mitjançant un procés de PNL-Coaching, inicies un camí transformador cap al canvi que et proposis, ja sigui assolir fites concretes com estats interns. Només hi ha una condició indispensable: que TU vulguis aconseguir-ho. Si tu vols, tu pots!

La caseta de resiliència



Actuar amb resiliència ens ajuda a adaptar-nos als canvis de la vida amb intel·ligència i maduresa. Per fer-ho, podem preparar-nos tot construint la nostra caseta de resiliència*. Fem d’arquitecte:
  • El sòl ha d’estar compost per la satisfacció de totes les necessitats bàsiques: bons aliments, bona salut i dormir bé.
  • Els ciments: no oblidem que s’ha d’acceptar de manera incondicional les persones, més enllà del comportament que puguin tenir. Tampoc oblidem les xarxes d’amics, de veïns, la família. Ben assentades i ateses
  • A la planta baixa, mira de descobrir sempre un sentit a tot allò que ens passa
  • A la primera planta, i al voltant, en un bonic jardí: autoestima cuidada, grans dosis d’humor i fer amb entusiasme totes aquelles coses que sabem fer
  • A dalt de tot, mirant cap a l’horitzó, ganes d’obrir-se a noves experiències

Recorda: com veiem la vida depèn del nostre grau de resiliència i de la nostra mirada interior. Cuida la teva caseta per tenir unes vistes ben boniques!!!
Helena Ferrer Prat
Llicenciada en dret

* Font: La caseta de resiliència de Stefan Vanistendael

Una mirada resilient


Si fem una mirada retrospectiva a la nostra vida veurem com aquesta es van configurant amb els canvis a l’entorn de les circumstàncies que van venint. Una mirada més atenta, ens porta a adonar-nos que no tots els canvis han estat igual: uns els hem sentit com a més madurs i els altres, com a més automàtics.
Si volem saber perquè unes vegades aquests canvis ressonen més en la nostra essència, i perquè d’altres vegades no són més que reaccions simples i amb poca connexió amb un mateix, podem fer-ho coneixent la paraula resiliència.
Es pot definir resiliència com la capacitat d’una persona o grup per superar grans dificultats i créixer a través d’elles de manera positiva. Estarem d’acord que actuar d’aquesta manera en moments de crisis com l’actual, o, a nivell personal, esdevé molt important per encarar els canvis de manera sàvia, adequada i ferma.
Ara bé, cal tenir molt present que no qualsevol canvi el podem catalogar com a resilient. Stefan Vanistendael, autor belga de referència, recorda que la resiliència sempre té, per definició, una dimensió ètica i transcendent, i que connecta amb el nostre veritable ser. Així, no per realitzar canvis que, aparentment, suposen una millora, aquests són resilients. Segons Stephen R. Covey, autor del llibre Els 7 hàbits de la gent altament efectiva, per fer canvis, veritablement resilients, i capaços de transformar-nos des del jo més interior nostre, cal que es donin quatre elements:
  1. Autoconsciència
  2. Proactivitat
  3. No existència de reactivitat
  4. Actuació en el cercle d’influències i no de preocupacions
L’autoconsciència és la base per actuar com a un ésser humà lliure, des de l’essència i no des de l’ego. La proactivitat és la manera d’actuar lligada a l’autoconsciència. Una persona proactiva és aquella amb capacitat de decidir sobre la seva vida sense culpar a les circumstàncies, existents del seu comportament o situació.

En canvi, la reactivitat és la manera d’actuar davant una situació hostil que no es considera resilient. Una persona actua de manera reactiva davant d’una situació no desitjada quan es posiciona amb preocupació i amb continua queixa. Pensa que sempre és responsabilitat de l’altre canviar la situació i culpabilitza de tot el que li passa als altres.
Per últim, una persona resilient resol les seves preocupacions en aquell àmbit on té el control real. Mira de resoldre allò que li preocupa allà on té més poder de decisió. En canvi una persona no resilient posa el focus d’atenció en allò que es situa fora del seu radi d’acció: les febleses dels altres, els problemes de l’entorn, i les circumstàncies sobre les quals no tenen cap mena de control. Per contra, en aquells aspectes en què si podrien tenir domini, hi mostra deixadesa.
Per tant, assolir un major nivell d’autoconsciència implica deixar enrere conductes reactives que ens situen en la no responsabilitat i en deixar en els demés el control de la vida. També comporta prendre les rendes de la proactivitat i fer el cercle d’influències cada cop més ampli. Situar-te en aquests paràmetres permet pensar que en moments de dificultat, les respostes que fem seran resilients i transformadores de la nostra realitat, sent fidels al nostre veritable jo.
Helena Ferrer Prat
Llicenciada en dret